Matsuo Basho

Arriba el monjo
amb una ombrel·la a la mà.
Que ha plogut, avui?

Matsuo Basho

Fent la migdiada
sento la fredor del mur
a la planta dels peus

Matsuo Basho

Vent de tardor.
Si parlo
tinc fred als llavis

Matsuo Basho

La mar enfosqueix
i un d’ànec salvatge
és vagament blanc

Matsuo Basho

Com creix altre cop
aquest crisantem fragant
després de l’aiguat!

Matsuo Basho

Un monjo xarrupa,
silent, el te del matí.
Flors de crisantem

Matsuo Basho

De ser verd
ja n’està tip
el pebrot

Matsuo Basho

Viatjo malalt
pels camins obscurs del nord.
Tinc somnis estranys

Matsuo Basho

El Buda de Nara.
L’aire ja és perfumat
dels nous crisantems

Matsuo Basho

Ones d’oceà.
Oreig i licor d’arròs.
Nit de lluna plena