Castellano – Página 246

Matsuo Basho

Regna el silenci:
el cant de les cigales
cala les roques.

Venç la de Suma
aquesta solitud:
tardor a la costa.

A quin paisatge
poden adscriure els somnis
els sense pàtria.

El corb s’atura
damunt la branca seca
fi de tardor.

Immensa plana
com un filet s’esborra
el bram del cérvol.

Els escenaris
esdevenien vies
inacabables.

Enllà, darrera
apagats focs d’estrelles
lleu el silenci.

Amb un somriure
els desigs, l’anhel d’ésser
anihilava.

Sota d’un arbre
medità l’ateu príncep
mig llegendari.

Doctrina excelsa.
Amb banys de peus i ioga,
no s’encaparri.